El final del XIX i la primera meitat del XX són, a tot el món occidental i més enllà, temps d?experiències terribles amb crims enormes però també de grans esperances, encara hereus de l?optimisme visceral vuitcentista. L?àmbit català participava de ple en el moviment general i alhora es definia a través d?unes accions i del desplegament d?un sistema mitològic i simbòlic que havia rebut preparat de l?etapa anterior, d?eclosió i amb més poesia que actuació política. Eren uns símbols i uns mites que l?identificaven internament i de cara a l?exterior, que mostraven els contorns i l?esperit d?una nació i que convenia afinar, triar i utilitzar. Per al catalanisme, havia arribat el moment de la concreció: polítics i ideòlegs, intel?lectuals i artistes, van construir un sistema complet i contradictori, manifestació de la riquesa interna d?un país. En aquesta etapa que va de la darrera dècada del segle XIX, amb l?impacte del Modernisme, fins a la derrota de 1939 la literatura, que, al capdavant de les arts, ja havia desenvolupat el discurs en l?etapa anterior, va jugar un paper decisiu en aquesta depuració del material heretat i en la reelaboració dels nous continguts. Mitologia, simbologia i literatura (1890-1939) estudia aspectes ben diversos d?aquest sistema i aporta noves perspectives sobre els mites i símbols catalans gestats en les creacions literàries en aquest encontre de dos segles i fins a les darreres conseqüències de la guerra civil.