Narcís Comadira i Moragriega va néixer a Girona el 22 de gener de 1942. Va estudiar humanitats i filosofia al Seminari de la seva ciutat i al Monestir de Montserrat, i posteriorment va iniciar estudis d'arquitectura i de filologia romànica i va acabar llicenciant-se en història de l'art. D'adolescent, havia escrit poemes en castellà imitant Juan Ramón Jiménez. Cap als setze o disset anys va començar a escriure els primers en català, prenent com a model la poesia de Joan Maragall i de Carles Riba i havent llegit Baudelaire, Rilke i Hölderlin. El 1976 va llegir la seva aportació La poesia catalana jove a la Biennal de Venècia, on donava fe de la trajectòria dels poetes de la seva generació, i el mateix any publicaria dos nous llibres i exposaria la seva obra pictòrica a Girona. Poc després vindrien Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980), que marcarien novament una inflexió en la seva poesia. L'any següent, el 1981, va agrupar tota la seva obra poètica en un sol volum, La llibertat i el terror: Poesia 1970-1980. Posteriorment va publicar Enigma (1985), Premi de la Crítica Serra d'Or i Premi de la Generalitat de Catalunya, on planteja el dubte sobre els grans enigmes de l'existència; tot seguit a En quarantena (1990), Premi Ciutat de Barcelona, Premi Nacional de la Crítica i Lletra d'Or, accentua la incertesa i la por, mostrant l'amor i el somni com a mentides per alleugerir la vida; i a Usdefruit (1995) torna a adoptar un to més serè i amable amb un retorn a la ironia.