A la seva casa de Kersko, a tocar de Praga, Hrabal es tanca per escriure i tenir cura dels seus gats, entre els quals el favorit és Autícko. Els gats marquen el ritme de cada dia amb les seves entremaliadures, les seves ganes de jugar, els horaris dels seus menjars. I Hrabal s'hi lliura amb una tendresa excepcional. Però, així que els gats comencen a reproduir-se en excés, l'autor ja no té temps de treballar ni de dormir. Es veu obligat llavors a prendre mesures per preservar un cert equilibri a la colònia, i pateix i s'odia a si mateix perquè sap que, malgrat que estima tant els seus gatets, n'haurà de matar una part si vol poder seguir tenint cura de la resta. Turmentat, només aconsegueix redimir la culpa després d'un accident de cotxe del qual sobreviu de miracle. En una entrevista, Hrabal va dir sobre aquesta balada de gats: "No sóc gens indulgent quan es tracta d'aprofundir en el sentiment de culpa. De fet, quan en el món s'esdevé alguna cosa terrible, sento com si fos jo qui ho hagués fet, o com si m'ho haguessin fet a mi. (?) Puc veure com la gent dispara (?), la guerra, els innocents, i uns i altres sóc jo. I fins i tot el gat, el gat mort, sóc jo. Quan veig un gos atropellat en algun lloc, també sóc jo. Qualsevol ésser viu em desperta una compassió profunda".