L'erosió té el seu origen en unes anotacions de diari d'agost de 1998, quan Antoni Martí Monterde es trobava a l'Argentina. Reescrit de tornada a Barcelona, és un relat que desborda el tradicional llibre de viatge per articular l'assaig, el diari, la prosa poètica, el conte... Un desafiament que relliga cada pàgina amb les altres en la seva necessitat mútua: narrar la voluntat, potser desesperançada, del viatge com a forma d'intentar ciutats. Cal recordar que Buenos Aires va proposar-se un dia ser la capital del segle XX, i com a viatgers, emigrants o exiliats, molts escriptors europeus van participar del seu somni modern: Camba, Rusiñol, Le Corbusier, Gómez de la Serna, Ortega y Gasset, Gombrowicz, Pla... De tots ells, l'autor se sent com un hoste que busca una novel·la invisible. La vida als Cafès, les llibreries de vell, els ports desballestats, les estacions de ferrocarril sense trens, la mateixa escriptura del diari, les ruïnes de la modernitat..., tot plegat fa de L'erosió un llibre insòlit en l'actual narrativa catalana.