D?entrada, A l?enforcall enlluerna per la forma: conté, repartides en tres parts, vint-i-set dècimes
en decasíl·labs, amb un joc de rimes estricte i una textura fònica insòlita, i es tanca, com
si res, amb una sextina. També es veu a primer cop d?ull que els poemes fan explícita la seva
vocació d?inserir-se en la tradició diguem-ne sàvia, amb ressons explícits de clàssics antics i
moderns. Però la gràcia és anar descobrint com es trenen al cor de cada poema la passió de
la vida viscuda i la fe en els versos que l?embolcallen.
Aviso legal - Política Privacidad - Política de cookies - Condiciones generales de compra - Desistimiento
© 2024 Todos los derechos reservados.