Estem d enhorabona: Elvira Roca-Sastre ens regala de nou un recull de poemes, ara en tres llengüesâ??català, anglès i castellàâ?? com tessel les d un antic mosaic que, entre les tres, dibuixen una imatge o fan sonar una veu: la d una poeta que confessa que no sap fugir d allò que fou ni d allò que tampoc s esdevingué. La seva veu demostra una flaca per les runes, per un passat del qual queden vestigis vius, especialment en els seus versos, als records, en una memòria que impúdicament es mostra despullada només amb les paraules a la vista. La seva veu clarament nostàlgica, però, no l imaginéssiu pas plorosa o contristada: ella desplega els seus records com un general romà que desfila sota un arc de triomf, i el públic que l aclama veu les seves cicatrius, senyals de batalles i derrotes, de ferides, de nafres mal curades, de carícies que, si van ser o no, gairebé no han deixat rastre o encara bateguen a la pell. Aquest general ara torna a casa, després d una llarga camp