Sa Dragonera va ser durant molts de segles el primer escull que es trobaven els navegants per Tramuntana abans d'arribar al port de la ciutat de Mallorca, per la qual cosa les autoritats havien de tenir cura de senyalitzar aquest illot per a les embarcacions que s'hi apropaven.
A mitjan segle XIX es construeix el primer far al cim de na Pòpia, en el lloc de l'antiga torre de vigilància del segle XV, la qual havia estat testimoni de l'estada a l'illot de nombrosos estols de pirates i corsaris, que feren de sa Dragonera un lloc de recer i el campament base previ a les incursions i saquejos dels territoris mallorquins propers a la costa.
Els ulls de la nit: Sa Dragonera 1820-2008 narra les vicissituds d'aquest període amb l'aparició dels fars i la presència dels torrers de fars amb les famílies a l'illot, i els usos que s'ha fet d'aquest indret des de llavors: explotació agrícola, pesquera i forestal, contraban i intent d'especulació urbanística fins a la compra per part del Consell de Mallorca de sa Dragonera, i la declaració posterior com a parc natural.
Els faroners i les seves famílies tenen un protagonisme especial en aquest treball, juntament amb altres persones que han cercat la subsistència econòmica per l'illot i els diversos propietaris que ha tengut.