A més a més de fer un repàs a la tradició artística del silenci, aquest assaig comenta les diverses funcions que duu a terme en la poesia, tot intentant d?aclarir quines són les causes i incitacions d?aquesta complementarietat: místiques, filosòfiques, lingüístiques, polítiques i culturals. Mostra la necessitat del silenci a la creació poètica en qualitat de punt de partida i de sortida, i reflecteix la seva condició d?ingredient, potser essencial, del mot poètic. Analitza tot seguit els recursos més habituals de la poesia i el silenci i, més particularment, de la poesia del silenci. Els darrers capítols ressegueixen la lírica catalana actual a fi d?observar el paper que el silenci hi té en qualsevol dels seus sentits figurats