Capdepera és un municipi del Llevant mallorquí que ha presentat singularitats respecte als altres pobles mallorquins: la presència continuada dels metodistes des del 1879, la influència espiritista, la importància de la indústria de la llata, que provocà canvis socials i econòmics de gran rellevància, la implicació de les dones en les qüestions religioses, socials i polítiques conformen, entre altres circumstàncies, un univers particular.

Aquest llibre és una expressió d?aquesta particularitat gabellina i ens exposa l?evolució del socialisme a Capdepera entre 1900 i 1936, en què podem observar com aquest moviment polític, juntament amb el republicanisme, construïren una alternativa política a la dreta i al caciquisme, que, malgrat les dificultats, arribà a ser una alternativa creïble.

-----

«Miquel Flaquer ens obsequia amb un volum que constitueix, al meu entendre, la primera monografia científica sobre el socialisme en un poble de Mallorca. Tot i que l?autor la considera, modestament, una simple crònica, la seva tasca no s?ha limitat ni molt menys a transcriure l?àmplia documentació inèdita que ha exhumat. Aquesta procedeix sobretot d?una lectura molt atenta de publicacions com El Obrero Balear, Foch y Fum i Nuestra Palabra, i també de la consulta d?arxius públics ?com el municipal de Capdepera, el del Regne de Mallorca, el de la Presó Provincial o el Togat Militar i privats ?com el d?Antoni Gili?. Flaquer ordena i analitza les informacions rescatades amb indubtable rigor i sentit crític i, gràcies al seu bon coneixement de la història local i de la bibliografia especialitzada, les sap contextualitzar adequadament dins el marc global de la història del socialisme balear i espanyol, i les relacions de poder en el municipi de llevant. A més a més, té l?encert d?ampliar la seva mirada molt més enllà de la simple descripció dels esdeveniments polítics tradicionals ?els resultats electorals, els canvis en les cúpules dirigents, les iniciatives dels regidors a l?Ajuntament...? per atorgar la rellevància que es mereixen a aspectes propis de la cultura i les identitats militants com les efemèrides, els himnes, els rituals ?batejos, noces i enterraments laics?, les representacions teatrals o les escoles obreres.»

(Del pròleg de David Ginard)