Les persones tenim la capacitat de convertir el paisatge en experiència i en història, per un procés d'identificació amb les empremtes que hi ha deixat l'home o amb les raons per les quals no s'hi ha establert o l'ha abandonat. Aquesta era la idea central de l'estada de tres artistes (Julio León, Luis Maraver i Miquel Planas) i un escriptor (Guillem Frontera) en un indret de la costa oceànica marroquina, entre Essaouira i Safi. Allà, a Ifitry, enmig d'un paisatge d'eloqüència colossal, en un gran coliseu sobre l'Atlàntic, ells quatre se submergeixen en companyia d'altres artistes (marroquins, italians, francesos, turcs, iraquians) en un univers només abastable per les seves arts.