L'eclosió de Josep Vallverdú com a poeta és un dels fets
més interessants i inesperats que s'han produït en la literatura
catalana d'aquests deu últims anys. Després d'una
trajectòria rica i prolífica com a novel·lista, narrador, memorialista,
assagista, autor de teatre i traductor, que el va
dur a guanyar amb tot mereixement el premi d'Honor de
les Lletres Catalanes el 2000, fa només cosa de deu anys
Josep Vallverdú va començar de revelar-se com a poeta.
Tenint en compte l'edat en què han germinat i s'han editat
tots aquests poemes, no hi ha dubte que estem davant
d'un corpus poètic de plena vellesa on tots els poemes
regalimen o traspuen una barreja de vitalitat i saviesa del
tot envejable (del pròleg d'Àlex Susanna).