La meva llengua materna és la misèria, la diàspora, la vergonya, el silenci. Les meves llengües maternes són totes aquestes, plegades, barrejades: totes aquestes que escric malament, amb faltes d'ortografia, totes pobres, barrejades i fallides. Per. avui, aquí, deixo de triar. I deixo de mentir: una llengua no és només un recull de sons, és també un imaginari, una interlocució. El Tríptic del silenci són tres llibres semblants per. diferents, en les meves tres llengües maternes, per a tres comunitats lingüístiques, si és que aix. existeix. Cadascun dels tres està escrit, al seu torn, barrejant els tres idiomes: perquè aix. som nosaltres, el no tenir un idioma comú, lÆanar fent sobre la marxa. I perquè és necessari un esforç per a entendre una hist.ria que ha estat negada, afinar lÆoïda, deixar-se incomodar i lliurar-se una mica, també, a gramàtiques impossibles.