L'Espill de vida religiosa, escrit a principis del segle XVI, és, possiblement, l'última mostra de novel·la en català fins a la Renaixença del segle XIX.
És una novel·la al·legòrica, un tractat d'espiritualitat, que va ser un autèntic best-seller del seu temps, com demostra la traducció a totes les llengües europees (incloses l'ucraïnès, el polonès o el rus), i va portar la doctrina lul·liana arreu de l'occident.
Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l'oració contemplativa. Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats en teologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l'interès del lector.
Aquesta edició crítica, a cura de d'August Bover i Font, estableix per primer cop el text definitiu d'una obra cabdal de la nostra literatura, que encara avui és molt poc coneguda.
Bover hi ha estat treballant al llarg dels darrers 30 anys, i està adreçada, sobretot, al públic universitari i als historiadors de la literatura catalana, però també als interessats i als estudiosos, de la història de l'espiritualitat.